Dilluns dia 8:
Sortim de casa amb el nostre cotxe, el Jaume i la Fina han vingut amb la maleta fins a casa.
Anem a buscar l’A2, passem Lleida i girem per la C-22 direcció Osca fins a trobar la A-1129/A1133 que ens porta fins Alquèssar.
Ens parem abans d’arribar per esmorzar, ens el portem, al camping Alquèssar hi fem el café amb llet.
A l’arribar prop Alquèssar hi ha una rotonda amb l’ermita de Sant Anton, ens vam fer una mica d’embolic, ara ja sabem que, hem d’entrar a la població per la carretera de la dreta, hi ha una barrera, a l’acostar-te s’aixeca, vam anar fins a l’hotel, descarreguem les maletes i tornem a la rotonda. No es pot aparcar dins del poble, hi ha diversos parking al voltant.
L’ Hotel Santa Maria, està a l’entrada d’Alquèssar per aquesta carretera, el més pràctic, per a nosaltres, és deixar el cotxe a un aparcament al costat de la rotonda.
Anem a fer les passarel·les, travessem el poble i anem fins davant de l´Ajuntament on venen les entrades, i és l’inici de la caminada, està situat al Carrer de l´Església prop de la Plaça Rafael Ayerbe.
Nosaltres havíem comprat les entrades per internet, 20 euros tots quatre.
Comencem el trajecte amb una bona baixada fins el riu, està tot arreglat, el camí està empedrat, tot el recorregut és de 3 km i 180 metres de desnivell, anem baixant pel Barranco de la Fuente, hi ha molt bosc, passem per passarel·les de fusta, ens arribem a la cova de Picamartillos tornem enrera fins a trobar altre cop el camí, passem més passarel·les, l’Azud, la central Elèctrica, i arribem al mirador Del Vero a partir d’aquí forta pujada per una pista fins a Alquèssar, per sota de l’església de Sant Miguel, entrem a visitar-la.
Un cop fet el recorregut anem a dinar a la plaça, hi ha diversos restaurants, seiem al Meson Vero, molt bo.
Voltem pel poble, és bonic i ben conservat.
Anem a la Col•legiata, no massa ben conservada.
Al passar per davant d’un forner comprem un “dobladillo”, pasta típica d’aquí. No ens va agradar gens els cartells que tenien a la botiga criticant els altres forners. Era l’únic que estaba obert.
Anem a l’hotel a dutxar-nos i sortim a sopar, tornem a la plaça, al mateix restaurant de dinar, el Meson Vero. Té terrassa a fora i s’està molt bé, es gira una mica d’aire i ens abriguem.
Al fer-se fosc il·luminen l’església de Sant Miquel i la Col·legiata, es veu molt bonic. Mentre sopem veiem molts llampecs però no cau ni una gota d’aigua.
Des de la finestra de l’habitació també es veuen molt bonics els edificis il•luminats
A la tarda, mentre ens estàvem esperant que sortissin el Jaume i el Jordi, assegudes davant de l’hotel la Fina i jo, s’asseuen al nostre costat una parella que acabaven d’arribar i també havien tingut embolics per arribar a l’hotel amb cotxe i deixar les maletes, són molt de la broma i ens fem un tip de riure.
Ens diuen que han deixat el cotxe a la zona de “residentes” perquè els altres eren massa lluny i ells ara “residen” a l’hotel, per tant són residentes.
Ens van dir que sempre es perdien i que es feien un tip de fer voltes, durant els 4 dies que va durar el nostre viatge, tot sovint, recordàvem les coses que ens van explicar i rèiem.
Ens van alegrar aquests dies.
Track
de les passarel·les d'Alquèssar. Recorregut de 3 km i 140 metre de desnivell positiu.
Gràfica:
