Llac d'Artouste - Occitània

 

Dimecres dia 10: 

Ens llevem d’hora i anem a esmorzar a 2/4 de 8 per poder marxar aviat. 

Els bitllets els vam comprar per internet, 110 euros tots quatre. 

A les 11 surt el trenet i hem de fer 70 km en cotxe, 1 hora i ¼, segons google, i pujar amb una telecabina que et porta a la base del tren. 

El dia no és massa bo però tot va rodat, a ¾ 11 som a l’estació del tren. 

A les 11 surten 2 trenets, són descapotables, hi ha una lona per la pluja. Ens recorda el tren d’Estany Gento, les vies són semblants i el túnel també. 

Sortim, el túnel és llarg, el tren va corrent, hi ha força pendent a l’esquerra nostra, jo vaig asseguda al costat de la paret i el Jordi el de l’estimbat, és bonic. 

Els seients són de dues persones, anem de dos en dos. El trajecte és molt planer i triga uns 55 minuts, molt bonic el paisatge. 

Veiem molta estona el Pic de Midi d’Ossau. 

Arribem a una estacioneta, baixem, hi ha restaurant, una zona amb bancs i està cobert, lavabos i poc més. 

D’aquí surt el camí cap el llac de Artouste, hi anem pujant, quasi tothom hi va perquè està tant sols a un quart d’hora, tot pujada però el camí està molt bé. Fem una volta pel llac, per sobre la pressa i tornem a baixar, no volem córrer, tenim hora marcada pel retorn amb el tren. 

Ho fem molt bé, just a l’arribar i seure als bancs comença a ploure. 

Para i ja és hora de pujar al tren, tot el camí va anar fent plugeta, parar, plugeta… els trenets que ens creuen porten la lona posada, creiem que dalt està plovent molt, però a nosaltres no va caldre, ens vam mullar molt poc. 

A la baixada seiem al revés, la Fina i el Jordi al costat de la paret i el Jaume i jo al “barranc”, és més bonic. 

Arribem a l’estació, agafem la cistella i anem a l’aparcament. 

És tard per dinar però ho intentem, finalment trobem un bar a Sallent de Gállego Bar Willy, que ens fa unes tapes. 

Marxem cap a Jaca, a l’hotel, ens dutxem i sortim pel poble, a tirar les postals, passejar pels carrerons i sopar. 

Anem al restaurant El rincón de la Catedral.

Track d'aquest petit recorregut. Llac d'Artouste

Caminem, anar i tornar, quasi 1,5 km i el desnivell uns 60 metres.

Gràfica:

Les passarel·les d'Alquèssar - Osca

Dilluns dia 8: 

Sortim de casa amb el nostre cotxe, el Jaume i la Fina han vingut amb la maleta fins a casa. 

Anem a buscar l’A2, passem Lleida i girem per la C-22 direcció Osca fins a trobar la A-1129/A1133 que ens porta fins Alquèssar. 

Ens parem abans d’arribar per esmorzar, ens el portem, al camping Alquèssar hi fem el café amb llet. 

A l’arribar prop Alquèssar hi ha una rotonda amb l’ermita de Sant Anton, ens vam fer una mica d’embolic, ara ja sabem que, hem d’entrar a la població per la carretera de la dreta, hi ha una barrera, a l’acostar-te s’aixeca, vam anar fins a l’hotel, descarreguem les maletes i tornem a la rotonda. No es pot aparcar dins del poble, hi ha diversos parking al voltant. 

L’ Hotel Santa Maria, està a l’entrada d’Alquèssar per aquesta carretera, el més pràctic, per a nosaltres, és deixar el cotxe a un aparcament al costat de la rotonda. 

Anem a fer les passarel·les, travessem el poble i anem fins davant de l´Ajuntament on venen les entrades, i és l’inici de la caminada, està situat al Carrer de l´Església prop de la Plaça Rafael Ayerbe. 

Nosaltres havíem comprat les entrades per internet, 20 euros tots quatre. 

Comencem el trajecte amb una bona baixada fins el riu, està tot arreglat, el camí està empedrat, tot el recorregut és de 3 km i 180 metres de desnivell, anem baixant pel Barranco de la Fuente, hi ha molt bosc, passem per passarel·les de fusta, ens arribem a la cova de Picamartillos tornem enrera fins a trobar altre cop el camí, passem més passarel·les, l’Azud, la central Elèctrica, i arribem al mirador Del Vero a partir d’aquí forta pujada per una pista fins a Alquèssar, per sota de l’església de Sant Miguel, entrem a visitar-la.

Un cop fet el recorregut anem a dinar a la plaça, hi ha diversos restaurants, seiem al Meson Vero, molt bo. 

Voltem pel poble, és bonic i ben conservat. 

Anem a la Col•legiata, no massa ben conservada. 

Al passar per davant d’un forner comprem un “dobladillo”, pasta típica d’aquí. No ens va agradar gens els cartells que tenien a la botiga criticant els altres forners. Era l’únic que estaba obert. 

Anem a l’hotel a dutxar-nos i sortim a sopar, tornem a la plaça, al mateix restaurant de dinar, el Meson Vero. Té terrassa a fora i s’està molt bé, es gira una mica d’aire i ens abriguem. 

Al fer-se fosc il·luminen l’església de Sant Miquel i la Col·legiata, es veu molt bonic. Mentre sopem veiem molts llampecs però no cau ni una gota d’aigua. 

Des de la finestra de l’habitació també es veuen molt bonics els edificis il•luminats 

A la tarda, mentre ens estàvem esperant que sortissin el Jaume i el Jordi, assegudes davant de l’hotel la Fina i jo, s’asseuen al nostre costat una parella que acabaven d’arribar i també havien tingut embolics per arribar a l’hotel amb cotxe i deixar les maletes, són molt de la broma i ens fem un tip de riure. 

Ens diuen que han deixat el cotxe a la zona de “residentes” perquè els altres eren massa lluny i ells ara “residen” a l’hotel, per tant són residentes. 

Ens van dir que sempre es perdien i que es feien un tip de fer voltes, durant els 4 dies que va durar el nostre viatge, tot sovint, recordàvem les coses que ens van explicar i rèiem. 

Ens van alegrar aquests dies.

Track de les passarel·les d'Alquèssar. 

Recorregut de 3 km i 140 metre de desnivell positiu.

Gràfica: